Una llaminadura

Ens trobem al mateix bloc de pisos del número 7 de la rue Grenelle de L'elegància de l'eriçó, custodiat per la portera Renée. El veí del quart, monsieur Arthens, el crític gastronòmic més important del món, s'està morint a la seva habitació, i un únic pensament el té capficat: "Moriré, i no aconsegueixo recordar aquell sabor que em tenallava el cor". En les poques hores que li queden de vida, monsieur Arthens viatjarà a través dels sentits a la recerca d'aquell únic sabor oblidat que encarna la veritat primera i última i l'essència dels plaers més purs, aquells que conformen la bellesa autèntica de les petites coses: el perfum de les sardines a la brasa que cuinava el seu avi, les olors de les platges, els horts i els jardins, les cassoles de la seva infantesa, els primers licors...Amb el seu estil ric i precís i una sensibilitat tendra i plena d'humor, Muriel Barbery esbossa el retrat d'un home i el balanç de tota una vida plena de llums i ombres, i aconsegueix excitar fins al límit les nostres papil·les gustatives. Una llaminadura per al nostre paladar de lector que cal que assaborim des de la primera pàgina."Pierre Arthens, el crític gastronòmic del quart, és un oligarca de la pitjor espècie ... ¿Es pot ser tan dotat i tan cec davant la presència de les coses? Sembla que sí. Certes persones són incapaces de copsar en el que contemplen allò que en constitueix la vida i l'alè intrínsecs". L'elegància de l'eriçó."Novel·la amb diverses veus, Una llaminadura dibuixa amb una llengua perfumada i gustosa el retrat d'un home i d'una vida complexa feta alhora de generositat i d'egoisme. Amb la seva primera obra, Muriel Barbery ha escrit una petita joia". Céline Darner